Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/370

350

Curial y Guelfa.

ria. E lauors lo informa com hauia sabut que aquella galera era stada de Ambrosino Despindola, seruidor bo e leal de la sua Real Corona, e que lo dit Ambrosio venint en Sicilia, apres de gran batalla fonch pres e robat per aquest cossari e li hauia tolta la galera, e axi que tots temps lan deuia pendre, e axi li suplicaua que ho fes e lay donas. Lo Rey apres que hach hoyt lo capita de Mecina, trames per lo patro e per lo comit de la galera, e demanals don era lo caualler e com hauia hauda aquella galera. Ells respongueren com lo caualler era de Monferrat e anaua al Sant Sepulcre, e daqui auant li comptaren tot ço quels hauia esdeuengut ab lo cossari. Lo Rey apres quels hach oyts, los dix que sen anassen, e crida lo capita de Mecina e dixli que per res del mon ell no lleuaria ne soferria que fos lleuada la galera a aquell caualler, e axi que li demanas altres coses, que aquella galera no lay podia donar. Perque Curial tantost com hach auinentesa de partir, isque del port, e com fos en lo far de Mecina fonch encontrat per nou galeres del Rey Carles, e enuironat Curial, lleua rems. Perque lo capita de les galeres lo feu requirir que vengues a ell, e Curial munta en la galera del capita e menalsen en Partenope on era lo Rey Carles. Empero de tant pres be a Curial, quen la sua galera no li feren nouitat alguna. Lo capita ana al Rey e li dix com hauia presa una galera de Corrali e hauia pres un caualler qui deya que era sua, e axi que manas que faria. Lo Rey era molt saui e valeros, magnanim