Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/364

344

Curial y Guelfa.

thesor fora la sua la pus rica casa de Ytalia, ço que ara no es, car ella com a prodiga ultra tota condicio de dona to ha donat, e tu com a prodich sens mesura e comte ho has no sabiament despes e guastat. Be sabs encara com per Laquesis perdist lo seny en Alamanya, e oblidant ço que oblidar no deuies, te escalfist en amor stranya; be ho se yo qui ab gran treball te tragui dalla. ¡A Curial, e com es dura cosa de comportar la prosperitat! Recordat lo sompni que fist del home ingrat que tu volies matar; pensa que tu mateix eres aquell; no sabs que si la Guelfa no tagues aiudat, nulls temps hi foras anat, o al almenys en tal estat, ni fora feta mencio de tu mes que daltre gentil home pobre. Pensa, Curial, que Laquesis fonch furia infernal quet aparague per destruirte, e cuyda ho aportar a efecte, e fet ho haguera si aquest vell que tes dauant no si fos opposat, e tu enfellonies te ab mi per quet consellaua quet guardasses, tement ço que tart te es vengut, car segons tos delictes, dies molts son passats que deuies hauer begut aquest calzer. E pur aquesta senyora la qual be sabia totes les coses, cluca los ulls, e a manera de qui beu purga, volgue tragar aquesta pillola tan amarga, e luyta ab lo seny qui li consellaua lo contrari, e vencentlo torna a aiustar dan a dans e despesa a despeses, car trames te en França per que guanyasses honor e cresquesses ab los treballs teus e les riqueses sues fama e renom, donant a tu los seus thesors, no segons ta necessitat, mas segons ta prodiga voluntat,