Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/363

343

Llibre tercer.

esta en la sua potestat, perque a tu sens merits teus les volgue otorgar, e perque les ha prestades a tu tan lonch temps. Digues, Curial, ¿recordes te del primer jorn que aci venguist? Prech te que hages en memoria. Be sabs tu que pobre, molt humiliat e sens consell, minyo de poca edat, e tal, que per ventura de pensar besties e trotar detras algun gentil hom foras estat content, aquesta casa te reebe et avança, metent te en loch que altres, per esser nats en maior casa e esser primers en lo seruey, merexien mills que tu. Empero dauant tots los altres de la tua edat e encara de maior fuist ordonat; daço no plorist, abans te plahia e ho hauies per ben fet; los altres empero plorauen rahonablement lo teu goig. E despuys que fuist un poch maior la Guelfa fica en tu los seus ulls, e volent auançar alguna persona, elegi tu, e axi com ho pensa axi ho mes en obra, car mana a mi quet donas deles sues riqueses, tu no pensant aço com, don, ne perque venia. Aquella senyora no to deuia, ne ton pare ne tu loy hauiets prestat, ne loy hauiets seruit, ne donada raho perque ella fer ho degues. Donchs si deute no la mogue, direm ab veritat que aquesta senyora fonch gracia peruenint, en la qual alegrant lo seu cor profita a tu, et mes en orde de be hauer e a propries despeses ta aportat al estat en que est, e ha comprada pera tu honor e fauor a molt gran preu. De la honor que has guanyada ¿quiny profit lin ve? Certes no degu, e si fa molt gran dan, car si tu no fosses, guardant ella lo seu