Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/361

Aquesta pàgina ha estat revisada.
341
Llibre tercer.

cas, noli carregarem colpa; ne tampoch callem ne ho tengam amagat a aquell qui no una sola, mas moltes vegades ho ha fet, car seria malicia. Axi mateix si la Fortuna, axi com volgue mostrar aquelles lices a Curial e aquells cauallers ab los quals a cors per cors combate, li hagues donades tals capitanies com als altres dona, fora estat vencent gran conquistador e caualler i de maior fama e renom, car lo conquistar creix la fama, e la liça la virtut e lesforç. Concloent, donchs, com lo pus estret juyhi, ans estrem dels estrems, en actes militars sie la liça, la qual Curial mes que algun altre, no ell cercant la, mas ella seguintlo, hage usada, no digam los seus valerosos actes esser indignes de recordacio venerable; car si per ventura fossen estats escrits per Tito Liuio, per Virgili, Staci o algun altre gran poeta o orador, foran estats legits, recordats e tenguts en gran stima per homens de reuerenda letradura. Car los scriptors, segons es dit, hagueren daurat, fingint, los actes dargent, o si per ventura foren dor, ab la aiuda de aquelles nou apollines nomenades, los muntaran en maior nombre de quirats, ab laltesa daquell sublime e marauellos estil. E axi seguescam lo proces començat de la vida de nostre caualler.

5.

D

EXADES hauia Curial les quirimonies de la Fortuna, mas no los pensaments, ans continuament torbat imaginaua que faria. Duna part veya que lestar en Monferrat no solament sens fruyt, ans li