que la Guelfa vos ha donades no les ha hom tots anys a festes de Nadal. Calla una stona Curial e no respos cosa alguna, ans sen ana a dormir; e com fos en lo llit e dormir no pogues, lo consell del prom aproua, e pensant moltes coses e de una imaginacio en altra saltant, cansat per longa vigilia, sa dormi e dormint lo seguent infortuni li aparech.
139.
NA dona, noble molt, e digna de gran reuerencia, acompanyada de molt notable gent, a ell sacosta e dix:—Curial, not marauells sim met a seure, car he caminat, e hujada per la longuesa del cami nom pusch tenir de cansament. O Curial, ¿e quet e yo fet, que axi perda ma filla per tu? Respon e digues me quiny guany fiu quant per les tues forçes cobri Cloto que quaix ia hauia perduda, si despuys mauies a fer perdre Laquesis, que es la mia vida? Laltra ja fora per mi oblidada, mas aquesta abreuiara los meus dolorosos dies. Digues, Curial, ¿e Laquesis no es couinent muller a tu? Certes no ha Duch ne senyor en lo mon que no la volgues, e yo no se tu per que la menysprees. Si ho fas per la Guelfa, erres molt, car la Guelfa ja ta auorrit, e be ho sap aqueix vell fals quit consellaua que no anasses a Paris, e consell del mon nol val contra lo seu auorriment. E encara si mo fas dir te pusch certificar que ella, hujada de tu, ha mes altre en loch teu qui la te pus aprop que tu no fahies, e per ventura de les sues amors, a fi que ella li tenga lealtat, ab la
