noues e no la volia oyr. Per que la donzella conegue la sua senyora esser fellona contra Curial, e no gosaua parlar, e dins son cor malahia Laquesis, pensant la Guelfa hauer sentides aquelles amors e per ço esser se enfellonida contra Curial. Empero la Guelfa a cap de alguns jorns, axi com de cosa de que curaua poch, dix:—Digues quina festa se fan Laquesis e Curial. La donzella, pensant que la Guelfa sabes totes les coses, li dix tot ço que hauia vist e oyt. Creegue ladonchs la Guelfa les paraules dels ancians e torna a manar molt pus strictament a Melchior de Pando que no curas de donar res a Curial, car si ab allo que donat li hauia no era bo, no ho seria ab tot lo thesor del Soldan. Melchior respos que faria son manament.
130.
cap de algun temps, Curial, axi com solia, trames a Melchior de Pando per argent pera son despens. Melchior li respos que no ho gosaria fer si la Guelfa no ho manaua. Perque com Curial hoys aquesta resposta fonch molt marauellat, e secretament tot desfreçat vench en Montferrat, e de nits entre en la sua posada, e parla ab Melchior de Pando de moltes coses, e finalment li mostra la letre de la resposta que li hauia feta. Melchior respos que era ver que ell lay hauia tramesa, e que ell no li gosaria res donar si la Guelfa no loy manaua de la sua boca. Respos Curial:—Anats a la senyora e digats li com yo son açi e que li vull fer reuerencia e quem
