122.
ES pensaua Curial que los ancians fossen tals dins com de fora, e no pensaua en ço que ells treballauen nuyt e jorn. Per que tantost lo jorn seguent feu venir draps e sartres, e vestils molt be, axi a ells com a la sua gent, segons la manera pertinent a cascu. E com fossen ja vestits e en punt de partir, ell los dona les letres que trametia al Marques, en les quals comendant los ancians de seny e de diligencia, los acomana creença de totes les coses. E exint ab ells, sengles molt belles hacanees e argent per al despens, graciosament los dona; les quals coses prenent los ancians, contents ultra manera, humiliant e obligantse a ell molt, dell se partiren. E tornant Curial en Paris, ells caminaren fins en Monferrat, on foren reebuts alegrament e ab molt gran festa.
123.
EEBUDES e legides lo Marques les letres de Curial, volgue oyr la creença, e per virtut daquella ell sabe la resposta del Duch de Burgunya, de que fonch molt content. E publicament recitaren los ancians al Marques e la Guelfa lo punt en que Curial era, e la honor que li ere feta e la que ell per sa gracia hauia feta a ells, e semblantment la batalla que hauia feta ab lo Sanglier e tot lo triumphe en que ell se trobaua; de que lo Marques, Landrea e la Guelfa mostraren hauer gran plaer. E lo Marques dix que certes ell no creya que millor caualler hagues en lo mon ne pus valent. E axi parlaren los an-
