Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/324

304

Curial y Guelfa.

començar a parlar del fet per que sots venguts, e axi tota vegada queus vindra en plaer me trobarets prest per parlar e metre en obra, no solament aço, ans encara totes altres coses que seruey sien del Marques. Los ancians respongueren que ell ja sabia ço per que ells eren venguts, e que ells a ell venien e no a altre persona, e axi que en ell staua lo fet, que començas tota hora que li plagues. Perque Curial lo mateix jorn ab ells sen ana al Duch de Borgonya e parlali largament, donantli entendre com lo Marques de Monferrat li hauia trames per aquesta raho aquells dos cauallers, e axi que li suplicaua e li clamaua merce que tengues manera que per Anthoni mossenyor son oncle lo Marques no fos molestat. Lo Duch li respos:—Car amich, mon oncle no es açi e es malalt, en manera que segons ço que yo vuy he sabut, nom pens que james ne lleue, e si sera cas que ell guaresca yol fare açi venir, e pensats que per amor de vos fare tant que los fets del Marques iran be. Si ell mor, ço que Deus no vulla, yo son hereu seu axi de ço que poseeix com daqueix dret del marquesat, si algun es, e tots temps fare ço que vos ordenarets, que no passare un punt mes auant. La qual resposta Curial accepta ab molt gran plaer e lin feu infinides gracies, obligantse a seruirlo mes auant de ço que ja ere obligat. E axi sen tornaren a son ostal, e feren conclusio que lo jorn seguent Curial los desempachas e tenguessen lur via, prenent Curial lo carrech del fet concordat ab lo Duch.