Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/320

Aquesta pàgina ha estat revisada.
300
Curial y Guelfa.

ancian, aiustant a aço que no seria mester que ho sentis Curial. Al Rey plague aquest consell; empero conegue clarament que aquells ancians li volien mal, e si ell ho hagues sabut abans nos fora descubert a ells, e per çols parla en la forma seguent.

118.

B

E sabia yo Curial de qui fonch fill e la manera tota de son pare e tot lo seu principi, e es ver que aquexa dona la molt auançat, pero yous jur com a Rey, que ella te lo millor e pus valeros seruidor que sia en lo mon, e si ella li ha donat e dona de sos bens, nols pot ne poria en manera alguna mills esmerçar e ell los mereix bolt be. E direume qual home conexets ni hauets vist tan noble ne tan valeros. Dich vos que entre los cauallers que yo conech no li sent par, car aquest es caualler en parlar e en obrar, e en plaça e en cambra, e en liça e en tot loch. Daltre part es molt abte e virtuos, saui e de gran e notable consell; pero no men marauell, car entre los grans philosofs, poetes e oradors, veig que es tengut en gran stima. E veig que son fet ira de be en millor, car es tant diligent que no pert temps, car com armes se fan en qualseuol manera ell es dels primers e sen porta la honor. Sil volets en cambra cantar, dançar e solaçar curialment, dich vos que algu dels altres nos pot egualar ab ell. E partit daqui no lexa lestudi, ans tracta tan reuerencialment los llibres que tots quants lo conexen ho han a gran marauella. Que sia bell de la persona e