Yoland, per raho que lo dit Aznar sen pogues portar la dot de sa muller, la heretat li compraren. E ab molt gran e molta honor e riquesa lo dit Aznar, per tornar en lo Regne don era natural, daquest jorn auant ab sa muller a aparellar se comença.
113.
O Sanglier qui no era content del mon, del dia que les paus dels cauallers se feren auant nulls temps se mostra, ans pres abit de framenor e secretament en lo monastir se staua. Empero lo dia de les noces de Aznar ab un abit molt pobre e un companyo isque e vench a la sala on se celebraua lo conuit e festa de les noces, e messe deuant Curial e demana li almoyna. Curial en un punt nol conegue, car no pensaua que lo Sanglier de tal eleccio usas. E lo Sanglier replica:—Curial, donam una almoyna per amor de Jesu Christ, e plora. Curial lo mira ferm e coneguel e dix:—O Sanglier, e quius ha consellat? Respos lo Sanglier:—Deu. Ladonchs Curial dix:—Ell vos faça saluar lanima. E com dix lo Sanglier,—dubtats que puys yo per seruey de Deu he relexades les vanitats del mon, que Deu nom faça saul?—replica Curial:—No dubte yo en axo, mas he gran dubte que mes vos haia mogut desesperança que amor; e no pus al present, que aquesta plaça no es per aquest parlament. Lo Sanglier se muda daquell loch e discorregue les taules demanant almoyna, e no volia pendre sino troços de pa. Anaua carregat de gents quil enuironauen, e los uns plorauen, los altres se
