seny com yo. E feta collacio de la cambra isque, lexats dins Aznar e Yoland sens altre companyia, e tirades les portes damunt los tanca.
112.
ZNAR, trobantse a soles ab la donzella, ris del joch e dix:—Senyora, si tots los presoners han tal carceler com yo he, no deuen hauer dubte de mort, ne deuen desijar exir de preso; perque si a vos ve en plaer e a vostre frare, yous vull per muller. La donzella respos que ella no li contradiria res que ell volgues. Perque Aznar lleuant se dempeus sen ana a la porta e crida grans crits a Guillalmes, lo qual vengut dix:—Aznar, ¿ja sots huiat de la companyia de ma sor? Aznar respos:—Guillalmes, no son huiat ans te prech, si a ella plau, que lam dons per muller. Guillalmes, molt pus content que dir nos poria, replica:—Aznar, no per muller, car no ho meresch yo, mes per catiua lat done, e menalaten e fes della ço que vulles. Aznar torna a dir que per muller la volia, perque Guillalmes e Yoland ho atorgaren. E, pasada la festa, denunciat aquest fet al Rey, lo dit senyor nach molt gran plaer, e feu venir la Yoland e la Reina la enjoya e la mes en molt gran punt. E lo mateix jorn los esposaren e no passaren gayre dies feren les noces molt grans e solemnes. Era aquesta Yoland de molt noble linatge e era molt ben heretada, e lo Rey volent mostrar en molt gran singularitat la sua reyal magnificencia, e moltes joyes e cinch mili escuts dor al dit Aznar dona. E los parents de la
