109.
OTS aquells qui entorn stauen e hauien oydes les paraules foren torbats e miraren Curial en la cara sperant que faria. Perque Curial tantost com lo Sanglier hach acabat de parlar, leuantse lo capero del cap, axi dix:—Senyor Sanglier, yom marauell quius ha consellat que diguessets aquestes paraules, car pus rahonable cosa era que yo les digues a vos, eus prech que vagen per mi, car certes nulls temps me trobi tan carregat com aquell jorn. E axi faç moltes gracies al senyor Rey qui no volgue que per tan poca cosa lo un de nos se perdes, o per ventura abdosos, car de les coses que son per venir Deus tot sol sab la fi. E aquells qui daço fan juyhi, si a ells plagues los staria be lo callar, car la fi ells no podien saber ne hom del mon. Perque Sanglier vets maci, e si entenets que sia quiti de vostres mans, sino trametetsme en lo loch que vos voldrets, car yastare tant alla a vostra ordenança fins que a vos vindra en plaer hauerme per quiti, em restituirets en ma libertat.
110.
YDES hauien tots los circunstants les paraules dels cauallers e, marauellats molt, no sabien que diguessen, perque Aznar se feu auant e acostas a Guillalmes de la Tor e dix:—Certes, Guillalmes, yo no sere menys cortes que aquests dos; yo son vostre presoner. Jur e vot a Deu que nom partire de vos sino que vos haiats pres de mi rescat aquell que voldrets e yo pore pagar. Perque Guillalmes dix:—Senyor Aznar, yo son content hauer tal presoner
