106.
A sen menaua lo Rey los dos cauallers estranjers, quant lo Duch de Burgunya, lo Comte de Foix e molts altres grans Barons se meteren en torn de Curial e de Aznar e, cantant ab molta alegria, sen van ab ells fins al palau del Rey. E com lo Rey descaualcas, licencia los cauallers per anar a la sua posada. Ladonchs oyrats crits de cauallers e gentils homens, brogit de trompetes e ministrers, festa gran e alegria molta. O Deu, deyan tots, e qui fos tal com lo un daquests dos! Vansen a la posada de Curial, on trobaren lo sopar prest. Aqui foren conuidats molts senyors e grans Barons e cauallers en multitut copiosa, e festeiaren tant que no es en dir, car yous certifich que gran temps hauia que tan noble sopar no fonch fet en aquella ciutat.
107.
LGUNS dies passaren que en Paris nos parlaua sino daquella batalla, e es ver que daço se cuydaren seguir molts inconuenients e grans escandels, car tots generalment donauen lo millor als dos cauallers strangers. Empero alguns parents e amichs del Sanglier, trobant en allo gran enuig, parlauen e deyen no de tot en tot lo contrari, mas volien colorar que lo Sanglier encara no era vençut, ans se poguera defendre si lo Rey no si fos mes. Per que lo Sanglier conexent Curial esser molt pus valent caualler que ell, volent toldre la ocasio, trobant Curial en mig de tots los grans senyors de la cort que dauant lo Rey de diuersses coses parlauan,en la seghent forma li parla:
