Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/303

283

Llibre segon.

per lengues de Reys, Duchs e grans senyors, e no la deuia metre tantes voltes e en tants lochs en examen. Mas no sentia ell que fortuna fos alguna cosa, solament creya que al seu ardiment e a la sua força deuien esser atribuits los seus valerosos actes. Ne pensaua que los cans enueiosos, no per be del Sanglier mas per fer sos fets, laguessen tret de la selua stimulantlo ab diuerses maneres de ladraars e copia de morsos e mes ja dins lo parch, del qual exir no podia sino vencent e enderrocant lo saui caçador qui al portell lo speraua. E axil viu e encaram par quel veia ab lasquena e coll eriçats baxar lo cap, croxir les dens, afilant la una ab laltre, e tot baueiant se lexa anar prodigalment e sens manera contra Curial. Curial se mogue contre lo Sanglier ab passos forts, suaus e molta temperancia. E com fonch aiustat ab ell, donense de les hatxes molt grans ahurts, e lo Sanglier pensa que de aquell ahurt faria Curial tornar atras, mas no fonch axi, car Curial apres de hauer mesa la sua hatxa en mig, presentali los pits durs e aspres e estrebant ferm e stech inmoble, e empenyentlo apartal una passada de si, del qual ahurt se segui aço que abdosos los cauallers e los altres encara quils mirauen, conegueren certament qual dels combatents era pus fort. Tinyen se de color de mort les cares dels miradors e dins les penses fan diuerses juyhis. Los dos cauallers doblen los colps; lo Sanglier, molt pus ardit que saui, emprenia e feria mol forts; Curial se defenia e no curaua