Curial respos:—Festa mia dolça, desque son caualler no fuy nem vees mills vestit que ara, e axi anats vosen a la senyora Reyna qui haura plaer ab vos, que de mius dich que a present no son dues persones en lo mon que tant me poguessen alegrar com vos hauets fet; e beneyt sia Deu que açi vos ha tramesa e don molta honor a aquella quius enuia. La Reyna reebe Festa no sens gran festa, e acostalas molt, dientli:—Festa, ¿queus par de vostre caualler?—Respos la donzella:—Amarga yo, que en altre punt lo volguera hauer trobat—Les crides se feren als quatre angles del camp que hom del mon no perlas ni fes signes, ab les altres circunstancies ques pertanyen a tal jornada e, enderrocats los tendellons, los cauallers baxaren les cares dels bacinets, desemperaren los amichs e parents, giten los tendelons de la plaça, romanen ab los feels solament e preses les hatxes en les mans comencen a moure.
103.
SSATS e molta honor hauia guanyada lo Sanglier en moltes places on a ultrança se era trobat, de les quals ere exit gloriosament, e per moltes partides del mon la sua caualleria era tenguda en molt gran preu, en tant que de les sues victories molts hauien començat a scriure libres, daurant les letres no obstant que per ventura los actes dargent fossen, segons que es costuma dels scriptors. E si al Sanglier fos estat acceptable, be anaua la sua terrenal honor, car era pronunciada e magnificada
