Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/299

Aquesta pàgina ha estat revisada.
279
Llibre segon.

raho de la sua honor. Ab tant se partiren del Rey e sen anaren a son hostal molt ben acompanyats. Lo Rey resta ab molts Duchs, Comptes e grans Barons e cascu dix publicament que tan gentils dos companyons pera una lliça no hauien vist com Curial e Aznar eren. E que be era ver que lo Sanglier era molt valent e forts caualler, brau e molt ardit e gran emprenedor, empero que Curial no era menys caualler que ell, si tot no parlaua tant. Dels altres dos cascu veya lauantage. Era Guillalmes de la Tor un caualler de poques carns e no molt forts, empero tan viu e tan ardit com un leo, e tan ultraios que era diables son fet; axi mateix ere molt destre e molt exercitat en tots fets darmes que a caualler se pertanyien. E per aquesta raho se hauia en ell alguna poca sperança, car en altre manera dell a Aznar tota comparacio era desygual.

102.

V

ENGUE lo jorn de la batalla; la gent se lleva gran mati e van per pendre loch on poguessen mirar, e no solament les lotges, ans encara tota la terra en torn era plena de infinides gents. Lo Rey e la Reyna vengueren; e nom se com ne en quina manera yo nomen lo nombre de les senyores qui de parts molt lontanes vengueren, e la gran multitut de cauallers e grans barons; yo no crech que semblant semblea fos james per tal cas. Car aquest fet despulla les grans ciutats, roba les viles de gents e los castells lexa sens guardians. Car la fama daquets