Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/297

Aquesta pàgina ha estat revisada.
277
Llibre segon.

aquestes dues rahons, estant sen Deus cominal no obstant que tots temps lo invoque en aiuda mia, tench alguna seguretat de la victoria, la qual lo Sanglier no ha ne pot hauer a present, e axi donats vos plaer, que aquest fet aquestes mans lan a fer e no vostre pensament. Cessaren les paraules: lo Duch de Borgunya vench e los altres senyors en multitut copiosa e, oyda la missa, caualcaren e anaren a la cort. Lo Rey mana als quatre ques deuien combatre que tantost com fossen dinats li trametessen les armes axi ofensiues com defensiues, car ell les volia veure e anar personalment a la plaça, e ordona on se metessen les tendes dels combatedors. E axi Curial lo mateix dia feu metre una tenda fora la liça, e axi mateix lo Sanglier ne feu metre altra contra aquella deuant la qual fica un estandart tot negre ab unes letres dor molts grans qui dehien Ahur. E axi lo Rey sen torna a son hostal, es mes a la taula e cascu sen ana a dinar. Tantost que foren dinats, los cauallers trameteren les armes al Rey e ell les viu e les feu regonexer, e despuys mana quels fossen tornades. La gent era infinida que era venguda per veure aquella batalla. Moltes loges foren fetes en torn de la liça la qual era couinentment gran.

101.

V

VESPRA era de mossen Sant Jordi que lo Rey trames per Curial e per son companyo, e apres que foren venguts, los dix publicament:—Curial, per esser strangers vosaltres no pensets que siats