Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/295

Aquesta pàgina ha estat revisada.
275
Llibre segon.

99.

A

mesquina e desauenturada enueia! Vella, falsa e sens algun be ¿com vens ab la cara magra, tota rugada, los ulls lagrimosos e lo cap tremolos, a metret dins los ossos daquets dos vells, e que ha fet aquell valent caualler, o quina raho as de maltratarlo? Veiam quiny profit te ve daquesta dampnada e auorrible condicio. ¿Com no penses que encara que Curial caygues del estat en que es tu, no ten milloraries de una agulla, car les virtuts sues nos mudarien en tu ne li series succesora en los bens ne en les victories? Si solament enueiaues les coses pertinents a tu, e que perdent los laltre tu los poguesses hauer e daço fosses certa, no obstant que es gran pecat, no seria tan abhominable; mes hauer enueia e meniar te les entramenes per cosa que tu no pories hauer en un partit ne en altre, es treball sens profit, car la Guelfa perdent Curial, no acolliria tu en loch daquell, ne donaria a tu ço que ell dona, ans per ventura se retrauria en menor estat, en manera quet foragitaria de la sua casa no hauent mester tan gran nombre de seruidors. ¡O, be es mesquina e catiua condicio la tua que no aprofites a tu, ne a altres, e tots temps treballes sens profit! Dius quet alegras e has plaer en hauer nogut a aquell. ¿No pots pensar que per ventura sera pus odios a tu son sucessor, en manera que tu no guarescas daquexa auorrible malaltia, ans tots temps de mal en pijor vages? Respon me: ¿quiny be se segui a tu en fer lançar los angels del cel, en fer pecar lo primer pare, e tans