98.
ERITAT es quels ancians venien cansats del treball del cami, e hauien obs reposar. Empero lo acolliment que Curial los hauia fet, no donaua loch al dormir; ans desques veren apartats denuncien lo un al altre tot ço que hauien vist, axi com si cascu no ho hagues vist tot. Demanen lo un al altre: ¿hauets vos vist tal cosa?—¿E vos tal? diu laltre.—Certes deya lo un, yo no ho haguera cregut encara quem fos estat dit, si donchs no ho hagues vist.—Responia laltre; ni es encara creedor, car per ma fe aquesta es una gran marauella. Ara com se vulla vage del fet yom pens que nosaltres veurem de Curial, ço que tant hauem desijat, car lo Sanglier, segons dien, es lo pus fort e pus valent caualler del mon; e si tot Curial es bon caualler e valent, no es tal ne tan forts com dien que es laltre. E axi ell morra en esta plaça e sera desonrat pera tots temps. E si per ventura es lo contrari, ab lo matrimoni que tractarem lo apartarem de la Guelfa, e com lo matrimoni nos fes, per ventura se trobaran altres maneres per les quals nol caldra tornar en Monferrat. E cas que res daço no sia, ja som tant sos amichs que valdrem mes per ell, e axi nostra venguda no pot esser infructuosa. Meterense a dormir, e sino quels donaren dos lits en que dormissen e estigueren apartats, nom pens que aquella nit haguessen dormit en alguna manera, car la enueia de la qual ells eren plens nols ho haguera consentit, nem pens encara que reposassen molt pensant en quina manera li porien noure.
