Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/292

Aquesta pàgina ha estat revisada.
272
Curial y Guelfa.

hostal. E aqui los festeia e honra molt, els dona tots temps mentre alli stigueren tot ço que mester hauien, en manera que ells no despenien res. E si publicaren a Curial la causa de lur venguda, solament denunciant a ell lo fet de Anthoni mossenyor, al qual fet Curial se oferi per seruey del Marques fer tot ço que a ell fos possible; empero quels pregaua que lexassen passar la sua batalla, car lo temps dins lo qual se deuie fer era tan breu que ell no poria entendre en altre cosa. Ells respongueren que eren molt contents e que no obririen la boca sens manament dell. E axi ho feren, e venguels molt be per moltes rahons, les quals se diran dauall en son cas e loch.

96.

D

EXADES los ancians aquestes noues, interrogaren Curial del fet de la batalla que deuia fer, e ell los dix tot lo fet. A les quals coses ells replicaren:-Senyor Curial, aci no ha mester consell, car ja lo fet es en tal punt que nos pot mudar, solament vos reduim a memoria queus membre esser caualler, e les honors que caualleria vos ha fetes, les quals confiam de nostre senyor Deu crexeran ara en tal manera que no haura tan honrat caualler en lo mon, que ja ho sots molt e ho serets ara mes, Deu volent. Curial respos:—Cars amichs, jo a Deu no li deig sino un jorn, e aquell li pagare tota ora que li plaura. Ma intencio nulls temps fonch requerir caualler de batalla per flach que fos, ne dir de no a caualler quim requira per valent que sia, e axi yo son request e