car en altra manera, sens combatre, seria yo vençut, fementit e traydor. Curial torna a dir:—A, senyor, que maiors gracies solets vos fer als que les vos demanen, ¿e no farets aquesta petita a aquest caualler que diu que tan vos ha seruit? Fets lay almenys a suplicacio de tots com açi son, los quals veig queus ho tindran a gracia molt gran. Ladonchs tots tornaren a suplicar de nou. Lo Rey viu se carregat de cada part, e los Duchs que li eren molt importuns, no podent se scusar, quasi contra son grat dix:—Puix que tant ho volets, a mi plau e axi ho permet. De la qual cosa Curial, no sperant que de tot hagues acabat de dir lo mot, se cuyta e li besa la ma. Tots digueren; per ma fe Curial es molt abte, e no es hom al mon que li pusca auançar dun pel, car ell sen porta la honor daquesta suplicacio. E axi sen anaren cascu a sa part, aparellantse pera la jornada que era molt prop.
94.
INS aquests mateys dies los dos cauallers ancians de la Guelfa hauien feta gran instancia al Marques ques treballas en donar marit a sa sor, acusant la sua gran negligencia e tarditat. E com lo Marques respongues que li plauria si tal matrimoni se oferis que fos condecent a la honor de sa sor, ells axi com aquells qui en als no pensauen sino en apartar la Guelfa de Curial, li replicaren que segons ells hauien entes, en França hauia molt grans e notables matrimonis. E que si a ell venia en plaer, ells se tre-
