Marques. Car vijares li era que si aquell fadri hagues alguns pochs de bens, sens tot dupte deuendria molt valeros; de que la Guelfa mostrant hauer compassio pres carrech de aiudarlo, e adespit de la pobretat ferlo home. E tantost mana al dit Melchior quel sen menas a casa sua e que no descobrint li don li venia, lo metes en bon estat, e li donas del argent tant com lo dit Curial ne voldria en sabria despendre. Lo dit Melchior qui fill ne filla hauia, e amaua lo dit Curial poch menys que la Guelfa, lo pres per la ma e amenantlo sen a la sua casa, en la seguent forma li parla:
6.
URIAL, yo conegui be ton pare lo qual fonch gentil home e molt prom e gran amich meu. He vista la entrada que fist en casa del Marques a la qual lo temps no ha succeyt segons li hauia donat principi, nem par que si disponga, car lo Marques no solament ha oblidat tu, ans encara si mateix e tots aquells de casa sua. E yo veent que fill ne filla no he, ne tals parents qui aiuden a despendre ço que Deus ma donat, he deliberat si posible es, que les mies fortunes en ma vida, e yo veent ho, aprofiten a algun, comunicarte de present alguna partida de mos bens, e si veure que en tu los obsequis nos perden, de molt maior be apres de mos dies te fare senyor. E no lexant respondre a Curial prenentlo per la ma lo mes en una cambra, e obrint una gran caxa plena tota del thesor de la Guelfa li dix:—Fill meu vet aci una partida de mos bens; pren ne aton plaer tant com te
