92.
E sab vostra excellencia, o molt pus alt dels Reys, com una e la principal de les condicions que son posades en la concordia de la batalla faedora per Curial e per mi, es que si lo judge que yo elegire no lexara venir la batalla a fi, yo romanga vençut, fementit e traydor, e per ço Curial remes a mi aquest carrech. Yo veent vos, senyor, esser lo maior Rey de christians e per conseguent del mon, e yo esser vostre vassall e hauer vos seruit no solament en vostra presencia, mas en moltes estranyes partides, axi deça com della mar, publicant la grandesa de vostra real maiestat, volgui elegir a vos per judge per ço que yo qui en tantes parts me son mostrat tantes vegades, una sola volta me mostre deuant vos, en manera que conegats qui son yo, que se fer e a que son bo, e veiats per obra ço que per fama hauets oyt.
93.
A lo Rey hauia respost que ell sobre aço faria ço que Deus li administraria, empero que no trauria tal paraula de la boca, com a Curial fonch dita la suplicacio que lo Sanglier feya, perque corregue ans vola, e fincant lo genoll deuant lo Rey, suplica al dit senyor que per sa merce volgues complaure al Sanglier de ço que demanaua. Dix lo Rey:—Encara nom ha dit que vol, e yo per ço que no mo diga, pensant ço que vol dir, me son cuytat a respondre. Dix lo Sanglier:—Nous deman quem donets terres, diners, ne joyes, solament vos deman que de vostra paraula sie fet segur que lexarets venir la batalla a fi,
