sabia on sestaua de goig, e aparellas para la jornada lo pus honradament que pogue. Dins aquest temps foren tractades moltes coses per toldre de cami aquesta batalla, mas lo Sanglier no prenia ne volia pendre partit sino de la batalla, ne encara los Duchs de Bretanya e de Orleans li consellauen que la lexas, tenint se per dit que Curial ja ere mort, e cascu pensaua que mort aquest senyoreiaria Laquesis de tot en tot, no faent compte si ella vendria en plaer.
91.
axi mateix los tractadors de les paus venien a Curial pregantlo que lexas aquesta batalla. Curial responia tots temps que aquest fet no era en son poder, car lo Sanglier ho hauia a fer; que ell no hauia a fer sino a defendres, e si lo Sanglier nol combatia posat que fos dins la lliça, ell nulls temps se mouria, e responia tan blandament e ab tan suaus paraules, que tot hom hauia per clar que hauia gran pahor e li plauria be que aquest fet cessas. No feya axi lo Sanglier, ans ab tanta ferocitat parlaue e ab tan braues paraules, que tots los cuidaua aterrar, e finalment com molt lo tenguessen aprop los dix que sen anassen en bon guany o en altre, que nols escoltaria pus. E axi cascu saparellaua pera la jornada lo pus honorablement que podia; la qual com sacostas, lo Sanglier en mig dels Duchs Dorleans e de Bretanya ana al Rey e li feu la suplicacio seguent:
