trames la letre del Rey, per la qual los manaua que fossen en Paris lo dia de Sant Jordi, prests per entrar en la liça e fer la batalla.
83.
ACH molt gran plaer de les letres Curial e conuida lo haraut, empero dix que li paria que lo temps que lo Rey hauia assignat li paria molt gran, e dona al haraut una roba sua molt rica e gran colp de franchs dor, de que lo haraut fonch molt content e tornassen al Sanglier, dientli gran be de Curial. Lo Duch de Borgunya, lo Comte de Foix e molts barons e cauallers feyen molta honor a Curial, una per que ho merexia, altra per despit dels altres, e anauen a la sua posada, el acompanyauen fins a la cort, el tornauen a son hostal, e aço cascun jorn, en manera que Curial era molt ben acompanyat e ab molta fauor. Axi mateix Guillalmes de la Tor moria de desig de entrar en aquella plaça, e per aquell mateix haraut, de volentat e consentiment del Sanglier, trames a dir a Curial que be sabia ell que les paraules per les quals hauien a combatre ell e lo Sanglier, eren stades entre ells abdosos e que fora molt pus propri que ells abdosos fessen la batalla; mas pus que no podia esser, quel pregaua molt que volgues cercar un companyo contra lo qual ell pogues combatre e que fossen a dos per dos.
84.
URIAL respos que ells no hauien tal amistat per la qual ell lo degues complaure de cosa quel
