a Curial totes les coses que volgues, sens contradiccio alguna, e trameteren li tota la sua gent e tota la sua desferra e moltes altres coses que la Guelfa nouament li dona, de que Curial com ho reebes fonch alegre molt.
74.
TANT Curial en Paris no volia que dell se fes mencio ne encara quels fets seus darmes se sabessen, e si alguns se sabien no fossen mesos en gran stima. Empero per lo senyor de Vergues e per lo senyor de Sant Jordi, fonch mostrat al Rey. E lo Rey los acosta e li feu festa molt gran e moltes profertes, e fonch fauorit assats de que alguns eren molt contents e a altres desplaya molt. Empero Laquesis lo festeiaua publicament e no hauia be ne repos sino tant com ab Curial staua. No reposauan tant ne hauien plaer lo Duch de Bretanya, lo Duch Dorleans, ne Carles de Borbo, qui jouens cauallers eren e cascu ere amoros de Laquesis, es treballauen en plaureli tant com podien, e ella axi mateix los feya bona cara. Empero com Curial hi era, tota la festa ere sua, e los altres morien denueia e de gelosia. Axi que aço procuraua alguna desfauor a Curial. Certament aquells senyors lo fauoriren per les virtuts e gracia que en ell eren, si Laquesis no fos en mig, e per ço se treballauen ells en procurarli tota la desfauor e abatiment que podien. Empero daltre part Curial era molt fauorit per lo Rey e per molts altres. Axi mateix lo Comte de Foix, lo senyor de Sant Jordi e lo
