Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/264

244

Curial y Guelfa.

no ha sostengut que yous tornas al loch don vos tragui, eus presentas a aquella senyora que amius comana. E axi suplich vos que si yo nous he honrada tant com la vostra valor mereix ne segons deguera, mo vullats perdonar car nous he fallit per voler, mas vullats ho atribuir a la mia grosseria que noy he sabut fer pus. Empero vull que tots temps ordonets de mi car yo son tan desijos de complaureus com a persona que sia en lo mon. E abraçada la fraternalment, quasi tota la color perduda, a Deu la recomana. Ladonchs dix a Melchior:—Pare meu, clam vos merce quem scriuats continuament, car yo no haure be ne repos sino tant com legire vostres letres, e si la senyora me voldra scriure aço es la mia vida. Melchior respos:—Curial, confortats vos que prestament ab Deu volent haurets tals noues queus plauran. E axi sen anaren Melchior e Festa fins en Monferrat, e Curial romas en Melu plen de pensament e tan trist que nos podia alegrar. Empero les lagremes son de tal condicio que fan loch a la longuesa del temps, e axi Curial oblidades les lagremes, veent que li eren infructuoses confortas, e lexat aquell pensament, a ordonar la manera de la sua vida totalment se dona. E anant sen a Paris compra un alberch molt bell, lo qual orna de draps de Arras e molta altre tapiceria notable, e compongue axi discretament son stat que quisque a la sua posada venia arbitraua lo seu stat esser condecent al seu renom e fama, e axi que ressecades les superfluytes les rahonables romanguen en copia e abundancia gran.