Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/260

Aquesta pàgina ha estat revisada.
240
Curial y Guelfa.

donchs, me digats, dix lo Rey, qui es lo Caualler de les spases. Senyor, dix Festa grans sobres me fets en ferme dir lo seu nom contra la sua volentat, empero puys tant ho volets yol vos dire per tal condicio que vos nol nomenets a persona del mon. Lo Rey loy promes, perque ella li dix:—Aquest es lo Rey Darago, e es huy de la sua lança lo millor caualler del mon. A las! dix lo Rey ¿e perque he licenciat lo torneig? Certes ell noy tornara altra volta, ne yol veure james. A trist de mi! Certes no sabia yo que tal caualler fos vengut en mon regne.—¿E donchs, dix Festa, es ver que sia bon caualler?—Certes, dix lo Rey, hoc, lo millor del mon, e tots callen deuant aquest. Parlaren de moltes coses en la cort, empero dins breus dies lo fill del Rey fonch guarit, de que lo Rey salegra molt e li desplague hauer licenciat lo torneig e si pensa sil poria restaurar, empero no si pogue trobar remey car los strangers tots sen eren anats.

67.

L

O Rey Darago qui hach sabut que lo torneig era licenciat, hach molt gran desplaer e dix a Curial:—Curial, puix que lo torneig es licenciat, yo men vaig e daqui auant tornats vosen, car ma intencio no es pus aturar aci ne tenir companyia de caualler del mon, e axi a Deu siats comanat. Empero prech vos quem vullats visitar, car yous certifich que yo haure tant plaer de veure a vos com a caualler qui sia en lo mon. Curial li suplica quel lexas anar ab ell almenys fins que fos tornat en son reyne