65.
URANT aquest mateix temps un fill qui lo Rey hauia, fonch greument malalt, de que la festa fonch tota torbada e la Reyna suplica al Rey que no se torneias pus, e axi fonch per lo Rey ordonat. Perque licenciant lo torneig sen entren en Melu e lo Senyor de Vergues mes se en les tendes, de que cuyda crexer gran desamistat entre ell e lo Comte de Foix. Car lo Comte volgue guardar les tendes e enuiar alla son fill axi com aquell quin cuydaua hauer raho. Laltre per esser parent e nouell seruidor e que li ere stada recomanada la donzella la qual ell honraua molt, semblantment les volie guardar, e ni lo un ne laltre no gosauen dir de qui eren. Empero molts los reprenian qui deyen que no ho feyan sino per retenir pera si, cas que los cauallers no tornassen, e sobre aço se feyan diuerses juhis. Lo Rey ere torbat e no sabia que sen fes, perque crida Festa e dix li, que qui tendria aquelles tendes. Festa respos que un prom lo qual ella hi trametria guardaria les dues; de les altres no sabia res dir. Ladonchs lo Rey li dix:—Festa, Festa, par me que vos no curats sino daquelles de Curial, respos ella:—Senyor, si voldria curar si pogues de totes, em fossen recomanades; empero yo no pusch fer pus.
66.
RA, dix lo Rey, yous prech que vos me façats un plaer ab lo qual haurets satisfet al maior desig que yo he en aquest mon, sens que a vos no costara res neus en vindra dan. Festa loy atorga. Are
