Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/256

236

Curial y Guelfa.

Curial e hauia vençuts los cauallers Dalamanya qui acusauan Cloto sa germana, e daqui auant li dix ço que hauia fet en deliurança del vell caualler. Semblantment li recompta com hauia mort a Boca de Far e totes les marauelles que hauia fetes venint al torneig, significant li aquest esser lo caualler del scut negre qui per los camins tan notables coses hauie fetes. E moltes altres coses li dix en loor del caualler, de que lo Rey hach molt gran plaer e li cresque lo desig de veurel e de retenir de casa sua si pogues, tant que en als no pensa e li demana com era que ella vestia tal roba com era la tenda del caualler. La donchs Laquesis li dix:—Senyor, yo fiu fer en Alamanya aquesta tenda e lay tramis a fi que yol conegues aci en lo torneig, e sapiats Senyor que no es cosa en aquest mon que yo tant am. Induexen me a aço les coses queus he dites que ell feu en deliurança de ma sor, per la qual cosa li son e li vull esser tenguda e obligada a fer per ell tant com a mi sie possible. E tant de be dix Laquesis del caualler que lo Rey conegue ubertament ella esser enamorada dell, tant que no ho podia ne ho sabia cobrir. La donchs lo Rey li demana si sabia res dels altres cauallers qui eren en sa companya. Laquesis, li respos que no.—O! dix lo Rey ¿e quant los veurets? Certes a mi triga molt que yols pusca veure, e si yo sabes on los degues trobar yo iria a ells. Empero tota via se tench per dit que lo diumenge los veuria en lo torneig e que alli ell treballaria tant que los conexeria.