ment entre los dels scuts negres no hagues que triar, empero totora la donaren al Caualler de les spases axi com aquell qui hauia molt treballat e era estat capita aquell jorn. E perque ell sen era anat feyen portar lo pris dauant la sua donzella, e anauan dauant e derrera della totes les altres per grans senyores que fossen, e Laquesis a despit seu li hach a fer coa, de que cuyda morir denueia.
55.
Y! e com dura poch lo fum daquesta vanagloria! Per cert la donzella del scut negre nos fora cambiada aquell jorn per Santa Catarina, tant se veya fauorida e festeiada. E la Reyna que nos veya sodolla de festeiarla e de loarla e dir be della, entant que no sabia acabar de parlar loant la de bellesa, destresa, gracia e altres virtuts sobre quantes nauia vistes fins aquell jorn, crech que lin prenia axi com als frares menors qui no saben on se posen a San Francesch lo dia de la sua festa com preiquen. Laquesis sen ana ab sa mare mal contenta, empero molt acompanyada e fauorida. La Reyna comença a interrogar la donzella del scut negre, demanant li daquina terra era, e ella li respos:—Senyora, axo yo nous pusch dir, cara mi es defes.—E al menys me digats vostre nom, dix la Reyna, e ella respos hauer nom Festa. De que ris la Reyna, e dix:—E per ma fe vos hauets lo pus noble nom e pus plasent que yo anch oys, e sens tota falla sots vos a tots aquells queus veen, car a mi es stada festa lo teniruos vuy de prop. E aquell qui dona les-
