Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/239

219

Llibre segon.

fonch desarmat, e dix que hauia rompuda una lança en lescut del millor caualler del mon, de que era molt alegre e de alegria en tot aquell jorn no li fonch demanada graçia que no la otorgas. Ladonchs Curial qui de rabiosa ira fonch ences per raho de un angles qui falsament ab una lança lauia ferit e nol pogues atenyer, tan yuarçosament li desaparech, alargant los hulls viu altre angles, qui Mosen de Claucestre hauia nom, e lo qual fins en aquella ora los cauallers dels scuts negres per tot son poder hauia infestats molt, e si dresa lo cauall contra ell e ab una lança en la ma cuyta derrera ell e aconseguil dauant les lotges. Langles qui oy cridar, Açi es lo caualler del falco garadell, giras de continent e tenint una lança en la ma sen va per ferirlo, e sil feri per mix lescut en manera que tota la lança feu volar en peces. Curial qui tot rabiaua de mal talent, encontra lo caualler de tal virtut que passant li lescut li feu sentir la lança en la carn crua, el derroca de cauall fort vituperosament en manera que no sabia si era nuyt o jorn. E deuallant del cauall e tenint aquell per una regna li lleua lescut lo qual era tot blanch ab una corona dor, e sil trames tantost a les loges dient:—Ves donal a la pus bella donzella de totes. Perque aquell quil portaua lo dona a Laquesis de que ella fonch molt contenta e cregue certament aquell esser Curial, empero en aquest torneig nol conexien sino per lo caualler del falco encapellat. Laquesis pres lescut, ab molta alegria, el feu penjar dauall los seus pits, en la loia. Mirauen gent