cal seu e apres distribuexen se entrells, esquexen los, rompen los, partexen los en parts, nols donen auinentesa ques tornen a aiustar, e puix que les lançes hagueren rompudes, meten mans a les spases, van contra aquells franceses e feren en ells, e ells se defenen, e lo brogit del ferir era tan gran que paria que fossen molts ferrers qui a grans colps ferissen sobre moltes encluses.
50.
O Comte de Foix qui viu aço dubtant se de qualque sinistre corre al Rey de França, lo qual ja hauia fetes assats armes, e dix li:—A Senyor, e que es ço que fets? No es temps que perdonets a aquests treballs? Yous suplich quem fassats una gracia. Lo Rey li respos que era content. Adonchs dix lo Comte:—Exits de la plaça, que aço mauets donat, e no combatats pus. Lo Rey dix que li playa, solament que abans rompes una lança en lescut de les spases, perque tantost lo Rey que era assats notable e molt bon caualler presa una lança en la ma ana contra lo Caualler deles spases e feril per lescut si que la lança feu volar en peces. Lo Caualler deles spases qui viu lo Rey de Fransa ab paraments tots blanchs, veent quel hauia ferit de la lança, va a ell e ferlo de la spasa per lelm tan gran colp que tot lo feu inclinar, e com li volgues donar un altre colp, lo Comte de Foix se fonch mes en mig e reebe lo colp en lo seu scut en manera que lin lleua un gran cantell. E axi lo Rey de França dexant lo torneig sen ana a les loges e
