Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/236

216

Curial y Guelfa.

trense marauellosament los uns als altres. Aqui virats cauallers enderrocats e caualls sense senyor en gran copia, mas los cauallers dels scuts negres se tornen aiustar, e tots ensems començen aferir adestre e a sinistre. Ladonchs virats arrancar elms de cap e scuts de coll tan marauellosament, que on que ells vagen ferint passen e lexen cami ubert, e tot hom los feya loch. Ladonchs lo Duch de Bretanya se met en lo torneig, contre lo qual los Duchs de Bern e de Barbant anaren. Encontrense en lur venir molt asprament, axi que ni hach molts enderrocats. Lo Rey de França de les lotges miraua los colps que los dels scuts negres feyen, los quals combatien tant marauellosament que entre ells no hauia que triar, perque dix:—Certes o yo no pore pus, o lo Duch Dorleans venjara vuy les sobres que li son stades fetes. Lo Comte de Foix que encara no era entrat en lo torneig, com stigues prop lo Rey e oys aço ris molt, e dix al Rey en grans rialles:—Ea, per veuran si encara huy serets presoner de la donzela del scut negre. Lo Rey axi mateix ris dient:—Non prench comiat, car cosa es ques poria ben fer. Lo Comte crida Febus son fill, e dix li:—Febus, ves cuytadament a les tendes e armat, e pren scut negre e ab quatre altres cauallers sens plus, tots ab scuts negres, ves al torneig, e on que tropies lo Caualler de les spases entrecroades, diguesli com lo Rey de França entrara sus ara en lo torneig contra ell per venyar lo Duch Dorleans, e suplicali quet faça caualler, e not partescas dell. Perque Febus, complit lo