Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/234

Aquesta pàgina ha estat revisada.
214
Curial y Guelfa.

el standart de la ala fonch mes per terra. Mas tantost la multitut dels cauallers a despit dels altres lleuen lestandart. Empero los crits hi eren molts daquells qui entre los peus dels cauallers jahien, e axi començaren no solament torneig, ans paria que fos batalla mortal. Perque tantost lo Comte Darmanyach en ayuda dels de Orleans mogue, e daltra part corre quantra ell lo Duch de Holanda e encontrense molt valerosament, de que molts foren descaualcats. Lo Rey Darago viu que lo Duch Dorleans e lo Comte de Poytieus anauen ensems, e on que anassen se treballauan en noure als dels scuts negres, perque tantost cridat Curial ensems anaren contre ells. E lo Rey presa primerament una forts pesada lança en la ma, com ne volgues ferir al Duch Dorleans, lo Comte de Poytieus se fonch mes en mig e reebe lo colp en lo seu scut, mas no lin pres gayre be, car ell fonch encontrat de mig a mig tan fort que caygue del cauall agrament nafrat, e metent lo Rey la ma ala spasa, cuita per lo Duch Dorleans per ferirlo. Curial veent que un caualler apellat Jaques Dagrauila vengues per ferir lo Rey, corre contra ell e donali tan gran encontre de la lança que del cauall lo derroca, perque lo Rey cuita lo Duch Dorleans, e donali tan forts colps e tan pesants sobrel cap que torbal, e anaua lo Duch tot balanceiant que no sabia on se staua, e laltre continuament lo feria demanantli qual deles donzelles era pus bella. Los del Duch corren per aiudarli, e sis fan los dels scuts negres per resistirlos, e mesclense ab