Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/225

205

Llibre segon.

cregut o no mas; ara maurets a perdonar que no ho lexaria, e provarets si tench tan dur lo cuyr com vos los altres. Curial dix:—Senyor, si yo fos tal caualler com vos sots, tan forts e tan valent, no tembria caualler que sia en lo mon. E ab aquestes paraules segueren a sopar, e lo Rey mira entorn e viu quinze cauallers, e dix:—Yom pens que abans quens hagen romputs suaran, e encaran deuen mes venir que be serem trenta cauallers sins podem trobar ensems; mas com no fosem mes dels que som, me tench per dit que aiudant nos la bellesa de la donzella nostra, nons desconfiran leugerament. Estant en aço, Bon Panser vench de les loges del Rey e fonch reebut molt alegrament e ab gran plaer, e dix com lo Rey e tots los cauallers e les dones hauian loats los cauallers dels scuts negres de caualleria e la sua donzella de bellesa, empero que lo Rey entraua dema en lo torneig personalment, e que lo Duch Dorleans sauia mes en lo cap de abatre los cauallers dels scuts negres, e que lo Rey li hauia dit que gran empresa fahia, empero que ell li faria companyia. Lo Rey Darago qui aço oy, fonch molt content e dix:—Cauallers, los fets van be e iran millor si a Deus plau, e qui dira que pus bella donzella a la nostra es venguda al torneig, no sabra ques dira e haura massa afer en sostenir ço que haura dit, e axi donzella haurats bon cor.—Senyor, dix Festa, puys que vostra senyoria o vol, mal quels pes haure yo a esser la pus bella aquesta vegada: de que ella e ells rieren molt. Los lits foren fets, e meteren se adormir.