Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/211

191

Llibre segon.

Dix Festa:—Bon Panser lat fa e axi no dubtes en res; vesten en nom de Deu. Ladonchs dix Curial:—Digues, amich, e qui son capitans en aquest torneig? Respos lo haraut:—Per part dels alamanys e dels ytalians, lo Duch de Burgunya; per part dels angleses e dels escots, lo Comte Arbi; per part dels de lengua doch ab tota la lengua Despanya, quem pens que seran pochs, lo Comte de Foix; e per part de tots los altres franceses e altres gents, lo Duch Dorleans. E jatsia que aquesta ordenança sia feta, nom pens que si serue orde ne en aço ne en los colors dels enamorats; es ver que ja ha quatre banderes a quatre angles del camp e cascun jorn a mati e a vespre se rompen lançes e fan grans festes. Empero encara noy es lo Rey ne la Reyna, si tot hi ha molta gent e infinides tendes e tots jorns que ve gent noua: es ver que tot hom guarda los paraments e altres arreus para quant lo Rey hi sia e la cort sera plena. Digam, amich, torna a dir Curial:—E Despanya hay molts cauallers? Respos lo haraut:—No, car no ni se sino dos; un de Pinos, altre de Barges. Es ver que dien que caualquen per lo Realme uns dotze cauallers molt notables, e han fets e fan tots dies gran marauelles, empero encara no son atesos a la plaça.—E saps tu los noms? dix Curial. Respos lo haraut:—No, sino don Blasco Dalago e don Pero Maça e un Dorrea. E volen dir alguns que lo Rey Darago hi sera, mas nos pot saber de cert: crech que lo Comte de Foix qui es son seruidor ho deu saber. Empero dal-