Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/210

190

Curial y Guelfa.

e sabent la fama de aquest caualler del scut negre que fa tantes marauelles, pensant que altre caualler no poria fer lo que aquest fa, tench me per dit que sia aquell, e una noble donzella lo fa cercar per totes les encontrades per saber ne noues, e certifich vos que si yo lin podia dur qualque certenitat, yo seria home de bona ventura e lo caualler sens falla ne seria content molt. Festa respos:—E qui es la donzella quel fa cercar? Respos lo haraut:—Ella ha nom Laquesis, filla del Duch de Bauaria, la pus bella donzella que sia en lo mon.—Guarda que dius, digueren los quatre cauallers. Respos lo haraut:—Yo se be que dich, e axi es certament. Stant axi, Bon Panser dix a Bonte:—Venits vos dinar e despuys vos direm ço que sabem del caualler. Perque los harauts sananaren dinar e los cauallers e la donzella romangueren a soles. E tantost Festa dix:—Curial, aquest haraut auos cerque; cuyta te Laquesis segons veig, com tan vos fa cercar. Yous prech que vos digats al haraut que diga a Laquesis, que lo caualler sera al torneig certament e fara quellal conexera en tot cas, mas que ho tenga secret e que altre no ho sapia. Dix Curial:—Yo no loy diria, per raho que per ventura parlar en aquexa manera, no seria [il·legible]o dir yo son: fare que Bon Panser loy dira. E axi fonch acordat per tots, perque cridat Bon Panser [il·legible] digueren que fes aquesta resposta a Bonte, e axi fonch fet. Perque lo haraut apres que fonch dinat torna als cauallers, els dix:—Senyors, qual de vosaltres me fa aquesta resposta?