Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/202

182

Curial y Guelfa.

hagueren molt gran plaer e sils cresque lo desig de conexerlo, e tornaren a trametre lo haraut, dient que aquells cauallers qui aqui eren, en tot cas lo volien anar a veure e semblantment a la sua donzella. Perque tantost Curial respos quell los pregaua que apresent volguessen abstenir de veurel, empero que la donzella li playa be que vessen. E tantost dix a Festa ques metes a punt e anas a ells, e mana al haraut que no tornas als cauallers fins que la donzella fos apunt, e axi fonch fet, car Festa ab la mayor cuyta que pogue se mes apunt. Entre tant Curial sarma e munta a cauall, e com Festa fonch arreada, feula muntar en lo palafren e acompanyada dels scuders e del haraut, trames la als cauallers, los quals la reeberen molt honorablement e festeiarenla tant com pogueren. E ladonchs, Festa dix:—Senyors, aquell caualler ab qui yo son, vos prega molt que li vullats perdonar per ço com no ses mostrat a vosaltres, neus ha dit son nom, empero que ell es ben prest a vostra honor, e si cas era que ventura vos amenas en punt que la sua companyia vos pogues aprofitar, lo hauriets ben prest certament, car ell es enamorat de tota vostra nacio. Los cauallers li feren gracies infinides de la sua proferta, e semblantment se oferiren a ell e a ella tant com pogueren, e certament tots digueren que aquesta era una de les pus belles donzelles que ells haguessen vista. E mentre axi parlauen, don Johan Martines de Luna sacosta a Festa e donali una cadena dor molt rica, dientli:—