tot son poder se ginyaua per caualcar, ferila semblantment de la spasa, per forma que la mes morta per terra.
25.
URIAL qui hach vista la mort del scuder e de la donzella, cuyda perdrel seny e fonch ben prop que axi a cauall com staua li corregues de sus, el trepijas ab lo cauall, car no merexia altra mort. Empero finalment elegi descaualcar e combatrel, perque tantost se mes a peu. Lo caualler no spera que Curial vengues a ell, ans se feu auant e ab incredible ardiment corre ab laspasa contra ell. Curial semblantment sobrat de colera corre contre ell, e donense de les spases durs e terribles colps, e lo caualler sesforçaua molt, axi com aquell qui era molt ardit e de gran esforç. Mas certes la força no responia a la altesa del seu cor, perque com lassalt hagues durat per molt gran stona, e lo caualler fos tan cansat que no podia alçar lo braç de cansament, ne podia tornar ale en alguna manera, pensant que Curial donas loch a retraure, segons la usança dels cauallers errants per reposar algun poch, feu se atras. Mas Curial no cura dallo, ans lo segui el combate molt pus asprament que dabans e ferial tan spessament que nol lexaua recordar, de que lo caualler se tench per perdut. E no curant de ofendre axi com aquell qui no podia, treballas algun poch en defendre, pero no li valch res, car Curial lo volia metre a mort en tot cas, el tempesteiaua tant terriblement, que ja lo caualler
