Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/186

Aquesta pàgina ha estat revisada.
166
Curial y Guelfa.

la mort no hauia dos dits, car vos erets ja caygut despatles e no feyets continença de lleuar vos, e si laltre vos hagues volgut trametre al altre mon, ell ho haguera pogut fer certament e hagui gran por que ho fes, si del ultrage gran que vos li demanauets e de les paraules injurioses que li digues se volgues esser venjat. E jur vos en ma bona fe que segons que yo entench que sia, e de cert axi es, lo caualler, des que fonch de vos deliure, poguera combatre altre caualler qui fos tant valent com vos, e hauer ne tan bon partit com de vos hauia haut; tant lo viu venir fresch a la batalla del segon assalt, car tan fort feri com si lauors començas, e pensats en quiyn punt deuiets esser vos quant ara nous recorda. Siats cert que nulls temps viu caualler en tan auol punt com vos erets, e suplich vos que prengats lo bon consell que la senyora Priora vos dona e no anets detras aquest caualler, car no crexeriets molt vostres dies ne vostra honor. La donchs lo caualler baxa lo cap e feri lo cauall dels sperons e, sens parlar, tot plen de malenconia, daquell loch se parti.

24.

P

ARTINT adonchs Curial de casa del prom, ana tant aquella matinada que ell encontra un caualler qui amenaua una donzella, la qual no hauia gran stona hauia tolta a un caualler qui en aquell cas hauia enderrocat, e la donzella feya lo pus doloros plant del mon. Perque com Curial anant per son cami sacostas a ells, la donzella plorant vench a Cu-