molt.—Ara ves, dix lo caualler, diguesli que lam do o saparell a la defensio. Lo haraut ana e comtada lambaxada, respos Curial:—Digues al caualler que tal carn com la daquesta donzella a preu de sanch se ven, e no la pot hauer en altra manera. Perque Curial abans que lo haraut pogues esser anat ab la resposta, jas fonch mes en auinentesa de junyir.
18.
O caualler oyt lo mot per lo haraut, semblantment broca lo cauall dels sperons e corre contra Curial e en son venir feril axi fort que tota la lança feu volar en peces, e com Curial lo volgues ferir per lescut, lo cauall del caualler alça lo cap tan alt que Curial lo feri per lo front, de guisa que lo cauall caygue en terra mort. Perque lo caualler exint de la sella crida grans crits:—Certes vos no hauets fet colp de caualler, car lo fill de la egua nous hauia ferit neus hauia demanada la donzella, mas vos axi com a couart, per fugir a la batalla hauets me mort lo cauall, e yo no pensaua que a preu de sanch de cauall la volguessets vendre, empero yous apell a la batalla a peu, e vot a Deu e a la Verge Maria que en venjança del meu cauall o yo perdre la vida o laus toldre si vos descaualcats, e si fugits, haurets fet dues vegades com auol caualler, e pensats que encara que yous sapia seguir ficant un bordo fins al cap del mon, nom escaparets. Curial lo mira, e auans de respondre se mes a peu e dix:—Caualler, molt parlau descortesament, car yo no feri vostre cauall per ma volentat,
