Lo caualler respos:—Senyor caualler, yo no se punt de grat als camins que axins volen partir, car volentes iria en vostra companyia e per mon grat nom partiria de vos si a vos venia en plaer. Respos Curial: —Caualler, en ma bona fe si yo degues tenir companyia dalgun caualler yo no lexaria la vostra, empero he deliberat anar tot sol apresent e axi triats lo cami que voldrets, car yo son content de pendre laltre. Per que lo senyor de Salanoua, pres comiat, elegi la man dreta e axis parti de Curial. Ladonchs Larta dix:—Curial, ¿sabets qui es lo caualler qui ses partit de vos? Curial respos que no. Larta dix:—Donchs sapiats que es lo senyor de Salanoua, vostre gran amich.—E en nom de Deu, dix Curial, yo he plaer que ell es aci, e hauets li dit qui son yo?—No pas, dix Larta. Respos Curial:—Arta, yous prech que per res que en lo mon sia nous donets a conexer a persona del mon, car per vos conexerian a mi, la qual cosa seria a mi pus greu que no pensats. Larta ladonchs li dix com la Guelfa li hauia manat que en tot loch daci auant se fes nomenar Festa, e axi ho volia fer si a ell venia en plaer. Curial ris e dix li que fes tots temps ço que per la senyora li era estat manat.
14.
tant anaren que arribaren a un monastir de dones, on foren reebuts molt alegrament, e moltes de les monges del monastir se altaren de la bellesa e graciositat de la donzella, la qual era tan bella que en poques partides haguera trobat par.
