Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/155

135

Llibre segon.

batalla se feya, veent un caualler mort, fica los genolls dauant Curial, e dix:—Senyor caualler, yo prech Deu que beneyta sia la ora que vos a tems sots vengut, car haurets tolta la pijor costuma que james fos en aquest realme entre cauallers errants. Vets maci yo son un caualler Dalamanya, lo qual per ma ventura ab una donzella que ma sor es, anaua al torneig de Melu, e aquests cauallers que vos aci vets, assalliren me un apres daltre e com lo un era cansat de combatre laltrem combatia qui venia fresch a la batalla, en manera que man sobrat pres e robat, e mes en lo punt que veets. Daquell que veig jaure e crech que sia mort, no dich res, mes aquest que es viu es lo pijor e pus descortes caualler que vos vessets james, e axi que vostra merce deliurats vosen e aquesta mala costuma sie tolta daquesta encontrada. La donzella qui germana era del caualler, corre als scuders dient: lexats mals homes les armes e lo cauall, e dat ça les robes del caualler, car certes huy es lo jorn que sera tolta la mala costuma que aquests falsos cauallers açi hauian mesa. Per que tantost preses les robes lo caualler se vesti es arma, e pres son cauall per les regnes, e stech sperant ço que seria dels dos cauallers. Curial com tot aço hach vist, dix al seu caualler:—¿Que es aço que entenets a fer daquesta batalla? ¿entenets la relexar ab condicio quem retats les donzelles que hauets apresonades, les armes e los caualls dels cauallers que hauets assallits, e jurats no mantenir pus aquesta costuma, entenets la