Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/152

Aquesta pàgina ha estat revisada.
132
Curial y Guelfa.

caualler quins sobras, e a aquell retre tot ço que dels altres hauriem haut.—Sus donchs, dix Curial. Perque donant la ma al caualler li aiuda a leuar, e com ell vees son germa en terra que nos leuaua e viu per los pits, lo tronch e per les spatles lo ferro de la lança, crida grans crits:—O germa, ¿e que es de vos? Perque girant se contra Curial mes mans per laspasa e vench a ell, dient:—Apres mort daquest yo no vull viure, ans coue que yo muyra o venge mon germa. E tantost començali a donar grans colps ab laspasa per lescut. Curial sostengue per una gran peça los colps del caualler sens que no curaua sino de cobrirse, de que lo caualler prenia ardiment e feria tots temps lo pus fort que podia. Curial cobrint se totora del scut se abstenia de ferir, e no volia metre les mans en lo caualler per no matarlo segons hauia fet a son germa, e axi lo caualler se esforçaua lo mes que podia, e tant fou sobre lescut de Curial, que ell fonch cansat sense que Curial encara no li hauia donat colp. E com ell se vees cansat, feuse arrere per cobrar força e ale; Curial estech tot segur sens que nos mogues daquell loch. Quant lo caualler conech hauer couinentment reposat, volent anar contra Curial, parla, e dix:—Caualler, ja vets que yo vull tornar a la batalla, ab intencio de vencre o de morir; e axi prech vos que digats vostre nom, a fi que yo sapia qui ha trets daquest mon mon frare e mi si cas sera que yo muyra. Curial respos:—Daquest mon ha tret vostre frare, les fortes e grans desraons que