Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/149

Aquesta pàgina ha estat revisada.
129
Llibre segon.

donzella del mon; perquet prech quet auises be de la sua bellesa e sapies si es tanta com dien. E daltra part te prech que veges quina festa se faran ella e Curial; e scriume continuament de tot ço quet sera vijares, car tambe mescriure yo a tu. Ten manera tant com pusques que Curial no vage un pas sens tu desque al torneig serets, e si poras fertas ab Laquesis, e veges si es abta e com se porta. Yom pens que ella sera afanada de esser en millor punt que tu est, e axi ves en nom de Deu; tot aquest viatge tapellaras Festa, que axi vull que hages nom. E pres comiat e besada la moltes vegades, della e de Labadessa se parti.

6.

C

URIAL sen ana al Marques, e dient que volia anar en altres parts per afers seus, pres comiat dell, e abans que lo jorn vengues, lexada tota la sua gent aqui, exceptats alguns que ja dauant hauia tramesos, e solament presos dos escuders no coneguts, ab Larta ensems sen ana. Be sabia Larta com Curial e la Guelfa eren enamorats, empero per molt que dura lo cami e encara que mes hagues durat, nulls temps de la boca de Curial ne pogue res sentir, encara que si treballa per tot son poder.

7.

A

XI anaren tant per lurs jornades, que un dia entre mig jorn e vespres arribats a casa de un varvessor, lo qual ab Curial parlaua, una donzella vench caualcant en un palafre ab la maior cuyta del