Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/139

Aquesta pàgina ha estat revisada.
119
Llibre primer.

la batalla fora stada finada. Mas Boca de Far hauia lo cauall molt auantaios e ab la aiuda del cauall se comportaua molt, e daltra part ell era forts e molt bon caualler, e axis mantenia, empero totora li donaua Curial grans colps, e ço que mes spantaua a Boca de Far si era, que veya que Curial milloraua donant pus forts colps e pus pesants, e pus virtuosament feria que james no hauia fet, e ell defallia continuament, si que ja no curaua de ferir sino fort poch e apartarse tant com podia dels colps de Curial.

45.

E

RA ja passada gran part del dia e la calor crexia continuament, com Boca de Far nafrat en la exella dun colp quel atouaua, e com non hagues pus no podia scapar, car la sanch li cahia dins lo cors, la qual cosa li feya molt gran dan, en tant quel cor tot li defallia, perque una per lo defalliment, altra per lo colpeiar, ell ja no podia regir lo cauall. Tots los que mirauan veent lo ferir que Curial feya, stauan marauellats, e deyan que Curial no era caualler, ans era tempesta e destruccio de cauallers. Queus dire? Curial conegue que Boca de Far no podia pus, e crida li gran crit:—Boca de Far, qui mereix lo pris, vos lo cathala? Boca de Far no respos, perque Curial li dona un colp tan forts e tan pesant sobre lelmet, que Boca de Far perdent lo seny senclina sobre lo coll del cauall, e Curial ab altres colps lo sopta tan poderosament, que Boca de Far desemparant lo cauall caygue e no feu continença de lleuarse, perque Curial se mes a peu