Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/138

118

Curial y Guelfa.

era quasi gigantas e molt forts, e feri lo dit Frederico tan poderosament sobrel cap, que Frederico no podent sostenir los colps que spesament li donaua, fonch forçat a abraçar lo coll del cauall, sino certament en terra fora caygut. E tantost Dalmau Doluge lo cuyta, e abraçantlo per los flanchs, tiral axi fort, que arrancantlo de la sella lo muda en lo coll del cauall seu, e axil aporta trauessat fins al cadafal del Marques e aquil lexa caure. De la qual cosa lo Marques se senya, e dix que nulls temps hauia oyt que caualler del mon tan grans sobres hagues fets a altre caualler. E descaualcant, com laltre jas fos lleuat, abraçal e tench lo tan segur com si fos mort, mes finalment altre volta lo mes per terra, e lleuant li lo bacinet li dix que nos lleuas sino que ell li lleuaria lo cap. Lladonchs ana enuers Ponç Dorcau, e trobal que feya ab Salones molt aspra batalla, mas Salones pijoraua molt e era ja tan cansat que no podia pus en auant, e axi Dalmau Doluge los se mira una gran peça e veya que son companyo hauia de tot en tot lo millor. Axi mateix combatia Roger ab laltre ytalia molt sforçadament, mas certes Roger era molt pus fresch e li duraua mes lo cors, en tant que tot hom conexia be lauantatge. Queus dire de Curial? Ell e Boca de Far feyan batalla molt aspra, e si era Boca de Far molt pus forts e pus aspre caualler de gran res que algun de sos companyons, mas tot li valia poch. Curial ere molt pus forts e pus valents e pus aspre que ell, e si a peu fossen, gran stona hauia que