Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/137

117

Llibre primer.

nes, car com no pogues traure lo un dels peus del strep, anaua penjat e lo cauall lo portaua rocegant, e jatsia lo cauall anas poch e fort suaument, empero ab tot axo si estaua Salones en gran treball e perill. Ponç Dorcau qui viu lo seu caualler en tan auol punt, ana a les regnes del cauall e atural, e traent li lo peu del strep aiuda a lleuar lo caualler, lo qual ja haguera pogut matar si sagues volgut. Salones, quis viu fora daquell perill e conech que son aduersari li hauia aiudat, dix li axi:—Caualler, si aquest fet per que combatem fos meu axi com es de Boca de Far, certes yo no combatria pus, ans me retria a tu certament, no per por que yo he de tu, mas conexent lo benefici que de tu hauria reebut. Empero lo interes per que combate es de Boca de Far, lo qual combat segons tu veus, e yo son ab ell, e parriam que faria viltat que yo hagues pau ab aquells qui ell es en guerra e li volen toldre la vida e la honor. Ponç Dorcau, qui hach oyt parlar lo caualler, respos:—Caualler, not penses quet he aiudat per ton be, mas he ho fet per ma honor, e axi nom staluies alla on me pusques seruir, que sies cert que axi com te aiudi a lleuar de terra, taiudare a morir si yo pusch. E certament Salones conech aquest esser caualler noble e de gran esforç, e axi fonch partida la batalla, la meytat a cauall, la meytat a peu. Mas Dalmau Doluge veent Frederico de Venosa a cauall, lo qual jas dreçaua de venir contra ell, mes mans per la spasa, la qual ell portaua molt fexuga, axi com aquell qui