Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/136

116

Curial y Guelfa.

gens damor. Tantost Dalmau Doluge ferint dels sperons correch contral seu, lo qual era apellat Gerardo de Perugia, e feril tan poderosament que del cauall lo derroca e passasen axi, que hom del mon nos cuyda que hagues tocat. Era aquest Gerardo de Perugia caualler molt abte e molt ardit e ultraios e gran emprenedor, empero no era gens fort, si tot a cauall cuydaua valer tant com altre caualler per aventaios que fos. No esdevench axi a Roger Doluge, car com ell anas contra laltre ytalia apellat Frederico de Venosa, el volgues ferir dela lança, lo dit Frederico feri lo cauall de Roger per mig lo front en manera que caent lo cauall mort, caygue Roger sens que no fe colp dela sua lança; empero ell desexintse del cauall se lleua molt prest e prenent la spasa en la ma, cuyta contra Gerardo, lo qual semblantment ere a peu, e donen se tan grans colps de les spases que aço fonch gran marauella. ¿Queus dire del altre cathala apellat Ponç Dorcau? Aquest era home de maior linage e de molt pus clara sanch que degu de sos companyons; e si li vench al encontre un caualler molt valent e de gran linage, apellat Salones de Verona, lo qual presumia tant de si, que nos tenia per dit que caualler del mon hagues durada contra ell. Perque baxant les lances encontrense en mig dels escuts; les lances eren forts e los cauallers valents e los caualls molt poderosos; axi que los colps foren tals, que no podentse rompre les lances, abdosos los cauallers volaren a la terra. Mas del caure pres fort mal a Salo-